El cervell no distingeix entre allò real i allò imaginari. Aquesta afirmació em va sorprendre molt quan vaig ensopegar amb ella fent un treball per l'escola; la meva curiositat es va engegar i buscant informació d'aquest fenomen, de seguida em vaig adonar que és una afirmació més òbvia del que sembla i tot el que avarca forma part de la nostra vida quotidiana. L'explicació és simple, pensar en el nostre plat favorit produeix la mateixa salivació a la boca que quan l'estem menjant.
Gràcies a aquest mecanisme ens podem emocionar amb una pel·lícula al cinema encara que sapiguem que és mentida; també és utilitzat en publicitat per crear necessitats i poder vendre'ns productes, i funciona sempre, fins i tot quan li posem consciència, és molt difícil que el cos no reaccioni en conseqüència.
La P.N.L. en gran part es basa en aquest fenomen, fins i tot la Gestalt l'utilitza per portar al present vivències del passat, la filosofia del pensament positiu, la llei de la atracció i el best seller "El Secret" se sustenten en aquesta base. Doncs pensar en alguna cosa agradable o en la realització d'un projecte i visualitzar-lo ja acabat i amb èxit desencadena una reacció per tot el cos totalment real. El simple fet de pensar que el meu equip de futbol guanyés em produeix sensacions agradables, emocions d'alegria, excitació i una sensació de felicitat.
Per contra, no necessitem d'una desgràcia real o d'un esdeveniment trist o desafortunat per sentir sensacions i emocions depressives. Per exemple, avui en dia que està tant present la inseguretat laboral, pensar contínuament en què ens poden acomiadar i en les conseqüències que això suposaria, és una causa d'estrès, ansietat o angoixa que ens pot desencadenar emocions de tristesa i ràbia; i tanmateix dur-nos a estats depressius que desencadenin precisament el que temem. Doncs una persona amb aquests símptomes baixa el seu rendiment, té més dificultats per relacionar-se i en conseqüència per treballar en equip; si la seva feina són les vendes o la motivació i direcció d'equips, el seu estat emocional serà un obstacle per realitzar-la satisfactòriament, i tindrà més opcions de perdre la feina, d'això se'n diu també "profecia autocomplerta".
Aquest fenomen es produeix d'una forma inconscient ja que de vegades arrosseguem patrons, introjectes i formes de funcionament que ens impedeixen prendre les regnes dels nostres pensaments i de les emocions que els desencadenen, però la bona notícia és que és possible
Escribir comentario