ACTITUD

 Sóc sobirà de la meva actitud, de la meva actitud i de poca cosa més, i no sempre. Vivim en un món cada vegada més interrelacionat i globalitzat, això vol dir compartit; i compartir és renunciar a la sobirania, aquesta paraula que està tant en boca per aquestes terres. Volem ser sobirans per decidir que, com i quan, i la veritat és que més enllà del jo, poc o gens puc decidir, fins i tot en el jo això és una quimera. Estudis neurocientífics que ens expliquen el funcionament del cervell, concretament del cervell "reptilià", ens diuen que és aquest el que pren les decisions, fins i tot abans que prenguem consciència que les hem o volem prendre. És a dir, abans que prenguem consciència que volem decidir menjar un plàtan, aquesta decisió ja ha estat presa pel cervell “reptilià"; tenim gana abans de tenir consciència que estem famolencs, el cervell reptilià funciona per lliure, en bé del conjunt, però sense esperar a la consciència, així que, què ens queda? Pels caràcters controladors com el meu, aquesta idea és molt inquietant, NO CONTROLO RES! Llavors que em queda?, el meu consol és l'ACTITUD, això, crec que ho puc controlar, requereix atenció, voluntat, disposició i resiliència entre d’altres coses. Si anem treballant en ella, és possible decidir quina actitud volem tenir davant una situació concreta, evidentment no és fàcil i de vegades les coses no surten com esperem, però podrem triar l'actitud enfront d'aquesta frustració. 

Actitud no vol dir que m'ha d'agradar que se m'escapi l'autobús, ni que m'hagi de posar alegre si s'espatlla la rentadora, Actitud és la capacitat per viure una situació més enllà de les nostres emocions, els nostres instints i com no, el nostre estimadíssim ego, tot això es farà present quan vegi allunyar-se aquest autobús al qual tant necessitava pujar-me, el reptilià es posarà en alerta, fins i tot començarà a segregar adrenalina i a enviar sang a les extremitats per córrer darrere d'ell, tot aquest enrenou físic segurament es canalitzarà a través d'enuig, frustració fins i tot ansietat i / o angoixa, i començaré a pensar que sóc un desastre per donar-li a repetir dues o tres vegades a l'alarma del mòbil, que tot em passa a mi, i que la vida és una merda. En major o menor mesura això passarà i aquí és on puc posar en pràctica els tres principis de la Gestalt, per poder decidir, aquí i ara m'adono del que està passant i del que m'està passant i em responsabilitzo, quina actitud vull tenir davant això? Doncs ja que sóc al carrer, aprofito i crido una mica que em vindrà bé per l'adrenalina i l'enuig, per la frustració i els pensaments catastrofistes a mi em va bé respirar, i mentre respiro profundament i reposadament, busco dins meu una mica d'amor encara que no sigui fàcil en aquest moment, i intento posar-ho no només en mi i en el que m'està passant, sinó també en la meva actitud per resoldre aquesta situació, aquest és el lloc on és possible decidir quina actitud trio per seguir endavant en el meu dia.