TERÀPIA DE PARELLA

Trec de context un escrit de Fritz Perls, creador de la teràpia Gestalt, per reflectir això d’una manera més simple i clara:

“Jo soc jo i tu ets tu. No soc al món per satisfer les teves expectatives ni tu ets al món per satisfer les meves. Jo hi soc per ser jo mateix i viure la meva vida. Tu hi ets per ser tu mateix i.viure la teva vida. Si ens trobem, serà meravellós. Si no ens trobem, no s’hi pot fer res.”

Una relació de parella són dues persones que intenten relacionar-se, conviure i, si és possible, tenir un o diversos projectes en comú. Tot això intercanviant.pensaments, creences, egos, emocions, necessitats i interessos diversos.

Si no estem en contacte amb nosaltres mateixos és molt difícil tenir un contacte sa amb l’altre. Llavors, per a què serveix i, sobretot, com funciona això de la teràpia de parella?

Els problemes de parella són moltes vegades un emergent que ens acosta a la teràpia i, en conseqüència, són un punt de partida. En d'altres ocasions són conseqüència del propi procés.

De detonants per començar un procés n’hi ha molts: problemes de gelosia, inapetència sexual, enganys, falta d’espai propi... Molts i molt variats són els motius que porten una parella a la consulta del terapeuta.

Què ha passat? Què ha deteriorat la relació? Com és possible que dues persones que s’han estimat tant arribin a odiar-se? S’hauria pogut evitar? Les conseqüències psicològiques, socials, laborals, econòmiques, etc. Influeixen directament en la vida de parella desembocant, en moltes ocasions, en autèntics drames humans. Des de la teràpia Gestalt entenc que sanar una relació de parella implica directament un compromís de sanar individualment cadascuna de les parts.

És una modalitat d’intervenció psicoterapèutica on treballo simultàniament amb els dos membres de la parella. L’enquadrament que proposo són sessions de parella i sessions individuals amb cadascun, a fi de facilitar l’emergència d’assumptes i necessitats de cada membre, quan el vincle establert per ambdós no permet l’expressió i el desenvolupament dins la relació.

És una opció aconsellable quan la demanda està relacionada amb la necessitat de resoldre conflictes de parella. Aquesta demanda pot sorgir d’ambdós o d’un dels membres de la parella, i l’altre haurà d’estar disposat a participar-hi activament en l’exploració i/o la modificació del seu sistema de relació.

Entenc que hi ha dos enfocaments de partida, i això és el primer que pregunto a l’entrevista inicial: Teniu fills? Si la resposta és no, la “separació” és una opció que posem sobre la taula. Si hi ha fills, és pràcticament inevitable tenir una relació, per molt horrible que sigui, així que treballem en la línia de tenir una relació com més sana millor, sigui del tipus que sigui.

Entenc la parella com una escola de vida de les més importants, sobretot quan ambdós estan interessats en mantenir viu i actualitzat el seu vincle. Ens unim a l’altre també des del nostre sistema neuròtic de funcionament. L’interès per curar una relació implica directament guarir aspectes importants de cadascun dels membres, però sobretot, i el què treballarem durant tot el procés, és fer explícits i actualitzar els pactes implícits en tota  relació, donant espai als assumptes pendents i als aspectes positius i enriquidors de la parella, com a forma de poder estimar el que sí i el que no, poder demanar i poder oferir, arribar a acords i així poder crear un model de relació òptim.

La durada del procés és molt variable, en funció tant de la demanda com del conflicte. En tots els casos acostuma a ser més curta que la teràpia individual.

De vegades, allà on el conflicte de relació persisteix, i després d’identificar la contribució a la permanència de cada membre de la parella, proposem un període de teràpia individual.